De la pintura al moviment: el naixement de Writing Animations

Durant la meua primera etapa a Berlín, vaig continuar desenvolupant la meua obra pictòrica. Tanmateix, la progressiva falta d'espai em va impedir seguir treballant en els formats habituals de pintura. En haver d'adaptar el meu procés creatiu a les dimensions d'un simple escriptori, vaig trobar en l'animació 2D la via d'escapament perfecta per a seguir creant. Així va nàixer Writing Animations, un projecte concebut inicialment com una manera d'escriure animacions; una manera directa d'esbossar i registrar idees per al futur. Aquesta limitació d'espai es va transformar en una oportunitat que em va permetre endinsar-me de ple en la tècnica de l'stop motion i en l'edició de vídeo. En prescindir deliberadament d'un guió gràfic, esta amalgama de seqüències —que en un principi podien semblar sense sentit— funcionava com un registre purament visceral. Expressava les emocions del moment i l'espontaneïtat d'un jove que trobava a Berlín un món nou on experimentar.

La ciutat en si va actuar com un gran catalitzador visual i creatiu. Encara que no vaig arribar a conéixer-lo personalment, l'obra del reconegut artista italià Blu va deixar una forta empremta i va marcar en gran manera la idea que hi ha darrere de la meua animació 2D. Així mateix, l'entorn berlinés em va obrir les portes a conéixer i col·laborar amb altres creadors residents de notable trajectòria, sumant al projecte, entre altres, l'artista visual Kalma i Paul Schenberg del col·lectiu Wisp, i els artistes sonors Anna la Marciana i Martí Guillem, este últim va ser qui em va introduir en el meravellós món de la música experimental i el noise a la ciutat.

Paral·lelament, este projecte va marcar l'inici de la meua carrera en la música experimental. La interacció amb la imatge animada em va portar a treballar en directe incorporant la improvisació a través del piano clàssic, establint així un diàleg indissoluble entre el gest visual i la resposta sonora.

POESÍA SINTÉTICA és un recital amagat en una rave o una rave que ocupa un recital. Els textos d'Elsa Moreno es fonen amb els sintetitzadors de Sr.Charli en una atmosfera que viatja des de l'ambient fins al techno i el noise.

L'espectacle, marcadament polític, es compon de diverses peces sobre la poesia, sobre els homes o sobre allò punk. Aprofitant eixe estat d'hipnosi, entre loops i sintetitzadors, el duo llança les seues respectives bombes contra la figura de l'home, els mitjans de comunicació i la construcció del llenguatge. Com clama un dels versos: «Què dir, si dir és crear el món i l'única resposta és veure'l cremar»

Collective for digital art & culture.
Leipzig, DE

Des de 2016 treballem junts en la realització de projectes culturals enfocats en les noves tecnologies, la filosofia i l'experimentació visual i sonora. Laboratoris, festivals d'art i produccions escèniques. Actualment estem treballant en la realització d'un videojoc artístic enfocat en la utilització de l'hidrogen en col·laboració amb la Universitat de Leipzig, Alemanya.

Este ha sigut un dels majors reptes sonors en què he tingut el plaer de participar, no només per l'equip tan meravellós amb què ens vam envoltar sinó per la fantàstica direcció d'una artista amb tanta carrera per davant i amb l'energia de contar d'una manera tan intensa i aclaparadora. Sempre m'he sentit lliure d'intentar interpretar les seues paraules i els seus gestos amb sons.

La Hora Blanca és un recital, un concert, una obra de teatre, un llibre sense pàgines, una peça de dansa amb massa text, un bosc, un llac, un cérvol. Els poemes del llibre En un lugar limítrofe abandonen el paper per a convertir-se en un esdeveniment escènic. Des de l'hora daurada de la vesprada fins als primers raigs de l'alba, la veu poètica travessa un bosc ple d'ombres. D'ella tiren, d'una banda, el desig d'una revolució dels afectes, i de l'altra, el pes de la tradició romàntica.

Fitxa artística

Direcció, textos i intèrpret: Elsa Moreno
Producció sonora i música en directe: Carles Pedrón
Acompanyament en la direcció: Ana Sanahuja
Acompanyament coreogràfic: Juana Varela
Escenografia: Carla Cea
Il·luminació: Carles Sanchís

Recopilació de temes o projectes sonors realitzats per diferents artistes a través dels sons recuperats en el piano de Paiporta, del músic Néstor Calderer. Piano arrasat després del desastre de la DANA a València, en 2024

info i escolta:
https://audiotalaia.bandcamp.com/album/corda-fang-samplers

Sinopsi

Veus d'espart que fan memòria. La història d'un poble corre per l'herència dels malnoms. Quin és el marge que queda per a construir-se una identitat pròpia?

Fitxa artística

Creació: Sara Espinar, Elsa Moreno i Mariana Sofía Valero
Interpretació: Sara Espinar
Acompanyament coreogràfic: Mariana Sofía Valero
Dramatúrgia: Elsa Moreno
Direcció de producció: Carlota Llorens
Producció i composició musical: Sr.Charli
Il·luminació: Clara Castellano
Disseny i construcció d'escenografia: Carla Cea
Vestuari: Feli Pérez
Veu lírica: Iris Almenara
Veu i textos en anglés: Elia Cervera
Veus dels àudios: Vicenta López, Gabriel Asensi, María Marco, Milagros Sanchís
Postproducció de so: Martín Aguirre i Pablo Ojeda
Amb el suport de: IVC i Circuito Bucles
Col·laboradors: Espai La Granja, Ajuntament d'Alzira, A Contar Mentiras, Espai Inestable

DA-NA és un experiment, una instal·lació sonora que utilitza elements orgànics i electrònics per a explorar la relació entre el so, el cos i l'entorn. DA-NA és una crítica política que reflexiona sobre la responsabilitat dels dirigents polítics, DA-NA qüestiona el sistema judicial, DA-NA és un crit de protesta i sobretot és un homenatge a les víctimes i a totes aquelles persones que vam saber veure la humanitat enmig de la tragèdia i el fang. DA-NA convida a reflexionar sobre la nostra conducta social i política, sobre la importància de l'empatia i l'acció col·lectiva per a construir un futur més just i sostenible.

La instal·lació es compon de diversos elements que interactuen entre si: la pala plena de fang utilitzada per l'artista durant les setmanes de neteja a la Zona 0, un sistema de gotejadors amb temporitzador, que contenen entre 36 i 40 litres d'aigua que representa el líquid contingut dins d'un cos humà, un llenç de fusta en blanc davall de la pala que conté un amplificador amb altaveus exciter per a amplificar el degoteig del fang que hi cau. Durant aproximadament dotze dies, el degoteig de l'aigua sobre la pala la neteja de fang alhora que genera floridura i putrefacció sobre ella, transformant l'objecte i deixant caure el llot sobre el llenç amplificat, generant una obra nova a partir de la taca generada sobre el llenç blanc. DA-NA és una obra sobre la meua experiència personal i com esta ha canviat per complet les nostres vides.

Este projecte és el resultat directe de l'experiència acumulada al llarg de la meua trajectòria, tant en la meua faceta de músic i compositor com en la d'artista plàstic. Esta doble vessant m'ha proporcionat una percepció tècnica i sonora més dinàmica, necessària per a abordar temes de major complexitat. La producció no ha seguit un calendari estricte; ha avançat en diferents etapes fruit de la casualitat i la intuïció, donant-li un caràcter més emocional, encara que sempre sostingut per un procés científic imprescindible. El punt de partida va consistir a interioritzar conceptes psicològics i sociològics mitjançant converses amb professionals d'estes matèries. Esta base connecta directament amb el projecte pictòric i documental que vaig realitzar a l'Escola de Belles Arts de Dijon en 2007, on vaig investigar aspectes tècnics del color i vaig entrevistar persones en contextos allunyats de la seua quotidianitat. Tot això fonamenta l'objectiu principal de l'obra: la sensibilització sobre el nostre context sociopolític actual. Visualment, l'espectador entra en l'obra a través d'animacions en 2D, dibuixos i pintures fetes a mà que retraten la meua experiència, però que es codifiquen perquè cada persona puga interpretar-les i fer-les seues. A nivell musical i conceptual, obres profundes com les de Max Richter han marcat el sentit social i emocional del projecte. La composició investiga freqüències sonores capaces d'alterar les nostres emocions, experimentant amb instruments analògics com el piano, sintetitzadors i objectes sonors creats per a generar les estratègies descriptives d'esta instal·lació-performance audiovisual. Per a estructurar este treball, s'han analitzat diferents processos sobre codi i programació creativa. Traspassar pel profund i tècnic d'artistes conceptuals com Alva Noto ha marcat una línia més científica, i a través de creadors com John Cage s'ha aprofundit en la descontextualització, no sols del sonor, sinó també del visual. Això ha generat la base per a definir la part reactiva del projecte, permetent unificar l'analògic i el digital, el visual i el sonor. En definitiva, el projecte es mostra com una cruïlla entre art, sociologia, tecnologia i ciència. Encara que aborda temes tècnics i científics complexos, marca un punt fort en la sensibilització emocional de l'individu des d'un punt de vista anarcoemocional i crític.

NEGRA

NEGRA és un projecte de recerca artística desenvolupat al llarg de dos anys entorn del color negre, entés no sols com un valor cromàtic o una absència de llum, sinó com un llenguatge plàstic, una matèria activa i un dispositiu de significació. Concebut originàriament durant el meu projecte final a l'École des Beaux-Arts de Dijon, el projecte es planteja com una reflexió introspectiva sobre la condició humana, prenent com a punt de partida vivències personals lligades a l'assetjament infantil. Tanmateix, el trauma no s'aborda des de la literalitat, sinó que se sublima poèticament: la identitat s'entén com un procés dinàmic, inestable i relacional.

Lluny de concebre's com un color uniforme, el negre es revela ací com un territori sensible i variable. A partir d'un rigorós procés experimental, l'obtenció del color s'aconseguix a través de dues vies que dialoguen entre si: la complexa saturació i mescla dels tres colors primaris, i la fabricació de pigments propis a partir de la carbonització de fustes de diferents espècies d'arbres.

A nivell formal, la pràctica s'articula mitjançant una metodologia transversal que integra pintura, il·lustració, llibre d'artista i videodocumentació. El treball pictòric es construeix mitjançant la superposició de fines capes de color, amb una lògica tècnica pròxima a l'aquarel·la però emprant oli i mitjans mixtos. Esta acumulació progressiva de matèria genera un fascinant joc perceptiu: a certa distància, la llum i l'ombra suggereixen aparences reconeixibles o quasi figuratives; però en l'observació pròxima, la imatge es fractura per a revelar estructures abstractes que remeten a mapes, relleus o formacions topogràfiques.

Les obres operen així com a retrats anònims que eludixen la representació figurativa directa per a centrar-se en estats interns, tensions i manifestacions del subconscient. NEGRA deixa de funcionar com un element descriptiu per a convertir-se en un espai obert de trobada. Una tensió entre imatge i matèria on la foscor il·lusòria convida l'espectador a destapar, capa a capa, la seua pròpia memòria i percepció.

Carles Pedrón, conegut artísticament com a Sr. Charli (València, 1982), és compositor, artista visual i gestor cultural. En 2007 presenta el seu primer projecte conceptual a l'Escola de Belles Arts de Dijon (França), amb una menció d'honor. En 2010 es trasllada a Alemanya, on desenvolupa de manera autodidacta la seua formació en animació 2D, improvisació pianística i composició electroacústica, configurant una pràctica que integra creació sonora i visual mitjançant mitjans analògics i digitals.

Ha participat en projectes socials i col·lectius vinculats a la creació artística a Alemanya. A més, és cofundador de l'espai cultural Kontor-80 a Leipzig i membre del col·lectiu Wisp, on ha col·laborat en projectes de gestió cultural, improvisació sonora aplicada a la performance, projectes audiovisuals d'animació 2D experimental, programació creativa i disseny sonor.

En 2022 s'establix a Alboraia, on desenvolupa projectes d'experimentació sonora i composició escènica al costat de la poeta Elsa Moreno i funda el col·lectiu Proyecto Nulo, orientat a la creació i gestió cultural col·laborativa. La seua primera iniciativa, Experimental Nulo, se centra en la producció i documentació en directe de propostes audiovisuals experimentals.

Mitjançant tècniques d'animació 2D dibuixada a mà i sistemes programats, genera entorns visuals modificables en temps real a partir de freqüències sonores, amb els quals aborda problemàtiques contemporànies com la salut mental, l'assetjament i els processos d'autogestió, des d'una perspectiva crítica i transformadora.

Esta metodologia li permet construir un llenguatge híbrid en què el visual i el sonor dialoguen per a expressar emocions, tensions internes i processos de resiliència, situant la fragilitat no com un punt final, sinó com un punt de partida.

Proposa al públic una experiència que transcendix la representació del dolor, incorporant dinàmiques de reconstrucció, resistència i canvi, en un espai on la tecnologia i l'expressió manual conviuen entre l'íntim i el col·lectiu.

Escriu-me per a contractacions o col·laboracions: